A l’hivern, temps d’ocells

Amb l’arribada de l’hivern les temperatures baixen considerablement, l’aigua es pot congelar, la neu dificulta trobar aliment i les plantes i insectes troben el seu moment de pausa anual. Això fa que, alguns animals com les aus s’hagin d’adaptar a aquestes condicions, fisiològicament o bé, desplaçant-se a latituds més temperades on es donin unes condicions ambientals més favorables. D’aquesta manera, moltes aus del nord d’Europa es desplaçaran i migraran cap a regions del sud de la zona Paleàrtica.

Algunes espècies recorreran grans distàncies, fins arribar a zones subsaharianes i més enllà, i d’altres, faran parada i fonda a la Península Ibèrica, on les temperatures són més suaus, disposaran d’una important quantitat i varietat d’hàbitats i el trobar aliment serà una tasca menys feixuga. Tot això fa que aquesta època de l’any sigui una de les millors per observar la gran varietat d’ocells hivernants de Catalunya.

Hi ha molts indrets on observar ocells, però, una de les millors propostes és anar a les zones humides (rius, deltes, aiguamolls, platges…), on podrem gaudir d’un nombre important d’espècies, majoritàriament aquàtiques, però també en veurem moltes altres.

Per a una millor observació, podeu dur uns prismàtics i una guia d’ocells que us ajudarà a identificar bona part de les espècies. Recordeu vestir amb roba de colors poc vistosos, anar en silenci, tenir molta paciència i respectar l’entorn natural.

La tardor al Montseny

El Parc Natural del Montseny és un espai natural amb una gran biodiversitat, on podem gaudir de diversos ambients i ecosistemes, tots ells de gran interès. Això es fa especialment visible a l’època de la tardor en la que la vegetació caducifòlia comença a adoptar tons grocs, rogencs i marronosos per, finalment, acabar perdent les seves fulles, mentre arbres com l’alzina (Quercus ilex L.), els pins (Pinus sp.), el Boix grèvol (Ilex aquifolium)  i els abets (Abies alba) mantenen els seu color verd intens.

Aquest contrast de colors és el que es pot copsar, per exemple, a l’observar el mosaic que formen les verdes illes d’avetoses dins les grans extensions de branques grises de faig (Fagus sylvatica).

L’aparició dels bolets, la fructificació del boix grèvol (Ilex aquifolium) o del cirerer d’arboç (Arbutus unedo) són altres fenòmens que aporten una gran diversitat de colors a la muntanya a la tardor.

Si, a més a més, tenim la sort de trobar-nos amb alguna salamandra a les zones més humides, la nostra passejada pel Montseny serà del tot gratificant.